LLUÍS COMPANYS I JOVER

Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 - Barcelona, 15 d'octubre de 1940) fou un polític català. Primer President del Parlament de Catalunya (1932-1933), Ministre del Govern Espanyol (2on.semestre 1933) i President de la Generalitat de Catalunya (1934-1940) durant la Segona República Espanyola.

Durant l'any 1934 impulsà la polèmica Llei de contractes de conreu, que l'enfronta amb els grans propietaris i amb el Govern espanyol. El 6 d'octubre de 1934 protagonitza una sublevació contra la legalitat republicana arran de l'entrada al govern de la República de la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA) i proclama l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola des del balcó del Palau de la Generalitat

«

Catalans! Les forces monàrquiques i feixistes que d’un temps ençà pretenien trair la República, han aconseguit el seu objectiu i han assaltat el Poder. En aquesta hora solemne, en nom del Poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclamo l'Estat Català de la República Federal Espanyola, i en restablir i fortificar la relació amb els dirigents de la protesta general contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern Provisional de la República, que trobarà en el nostre poble català el més generós impuls de fraternitat en el comú anhel d’edificar una República Federal lliure i magnífica. Catalans! L'hora és greu i gloriosa. L'esperit del president Macià, restaurador de la Generalitat, ens acompanya. Cadascú al seu lloc i Catalunya i la República al cor de tots. Visca Catalunya! Visca la República! Visca la llibertat!

ANUNCIS PERSUASIUS

Aqui deixo una imatge de l' Anahí de rebelde fent un anunci herbal essences. Quan es un famós el que fa l'anuci, que porta els cabells tan bonics tothom vol provar-ho per que es creuen que els hi quedarà igual.

Les "trobairitz"

Les "trobairitz"

Tercera part :
I per acabar explicaré què vol dir la paraula "trobairitz":

Les trobairitz eren poetes occitanes del segle XII. Són conegudes Azalais de Porcairagues, Castelhoza o la Comtessa de Dia, però sovint només apareixen citades en revistes molt especialitzades. El primer estudi llarg que s'ha fet sobre elles pertany a Magada Bogin.
Les trobairitz eren dones força agosarades que cantaven l'amor que sentien pels seus amants amb molt d'atreviment i cortesia. Dones que sabien de lletra i de música i competien amb els trobadors per ser bones "corteses", tot un exemple d'igualtat de sexes, a l'Edat Mitjana.

Les llengües del món

Les llengües del món

Es calcula que al món es poden arribar a parlar 6000 llengües diferents, repartides en 220 estats diferents. Més o menys es pot dir, per tant, que els estats són monolingües.

Les llengües més parlades del món són (ordenats de més a menys parlants):
- El xinès, amb 1200 milions de parlants.
- El hindi, amb 366 milions de parlants.
- L'anglès, amb 341 milions de parlants.
- L'espanyol, amb 322 milions de parlants.
- El bengalí, amb 207 milions de parlants.
- L'àrab, amb 202 milions de parlants.
- El portuguès, amb 176 milions de parlants.
- El rus, amb 167 milions de parlants.
- El japonès, amb 125 milions de parlants.
- L'alemany, amb 100 milions de parlants.
- I el francès, amb 77 milions de parlants.

Aquestes són les conclusions que s'han tret gràcies a molt treball, però no oblidem que també hi ha moltes llengües en perill d'extinció, i segons es diu en els proxims 100 anys es poden arribar a perdre o el 90 o 95% o la meitat de les que existeixen ara.

JClic

He aprés el llenguatge dels castellers.

PREGUNTES

Què es la diglossia?
- Terme aplicat per caracteritzar una situació sociolingüística en què un idioma o parlar és usat per a funcions formals, predominantment en l'ús escrit, enfront d'un idioma o parlar utilitzat per a funcions informals, generalment orals.

Què és el bilingüisme?
- Ús alternatiu de dues llengües en un individu i, per extensió, en un grup social.

Que es una llengua minoritzada?
- Llengua minoritzada és un terme de la sociolingüística que fa referència a qualsevol llengua que parlada històricament en un territori es troba en una situació d'anormalitat lingüística, resultat d'un procés de substitució lingüística. De vegades s'ha parlat de la situació minoritària amb el valor del que després s'ha anomenat minorització.

Que es una llengua minoritaria?

- Llengua minoritària és un terme de la sociolingüística utilitzat per a fer referència, dins d'un territori determinat, a la situació que ha portat a l'anormalitat lingüística i a passar a ser minoritaris els parlants d'una llengua anteriorment més generalitzada.

Que es la normalitzacio lingüistica?

-La normalització lingüística en la sociolingüística és un procés a través del qual una llengua accedeix a desenvolupar-se i usar-se dins d'àmbits que anteriorment ja estaven ocupats per una altra llengua. El terme "normalització lingüística" té com a sinònims planificació lingüística (language planning), majoritari en la recerca internacional, i també aménagement linguistique, usat al Quebec.

L'esperanto

L'esperanto és una llengua construïda a la darreria del segle XIX per Ludwik Lejzer Zamenhof amb la finalitat de facilitar la comunicació entre persones de llengües diferents a través de tot el món. Zamenhof publicà el seu projecte el 1887 amb el nom de Lingvo Internacia (Llengua Internacional) i el pseudònim Doktoro Esperanto ("Doctor Esperançat", "Doctor que espera"), d'on ve el nom amb el qual es va popularitzar després.

La gramàtica de l'esperanto es basa en setze regles fonamentals sense excepcions. Per l'estructura és una llengua aglutinant que procedeix per encadenament d'elements de base invariables. Pel vocabulari és una llengua construïda a posteriori, és a dir, que les bases són extretes de llengües preexistents -essencialment europees; les paraules es deriven a través de l'ús d'afixos i per composició.

Entre els nombrosos projectes de llengua auxiliar internacional que hi ha hagut fins avui, l'esperanto és el que ha assolit més èxit i l'únic que ha estat una mica conegut pel gran públic. Tot i que no ha estat mai adoptat oficialment per cap organisme internacional, més enllà d'aquells dedicats a la llengua -com ara l'Associació Universal d'Esperanto (UEA)- l'esperanto és el mitjà de comunicació internacional d'una comunitat estimada en 2.000.000 de parlants, repartits per gairebé tots els països del món. Internet permet els usuaris de l'esperanto posar-se en contacte molt més fàcilment que abans i facilita l'aprenentatge a les persones que s'hi interessen. Ara per ara l'esperanto és utilitzat en una àmplia gamma d'activitats: viatges, correspondència, intercanvis culturals, conferències, literatura, informàtica, ensenyament de l'idioma, aprenentatge d'altres llengües, ràdio. etc. Els sistemes educatius d'alguns estats ofereixen cursos optatius d'esperanto i a l'Akedemio Internacia de la Sciencoj a San Marino, l'esperanto és l'idioma d'instrucció.